Malalties de Nutrició

Hi ha moltes malalties relacionades amb la nutrició i els hàbits alimentaris. Les conseqüències d’aquestes malalties poden ser dramàtiques per la salut. Algunes d’aquestes malalties poden ser: la malnutrició, les malalties cardiovasculars, la diabetis…

Aquí, vam a vos parlar de dues malalties en concret, l’anorèxia i la bulímia.

L’anorèxia:

Molt sovint, el terme anorèxia és utilitzat incorrectament. Aquest mot és percebut com a sinònim de pèrdua de gana però molt sovint les persones anorèxiques no manquen d’una pèrdua de gana, justament, els seus pensaments són dominats pel menjar. Aquest trastorn de conducta alimentaria afecta principalment a les dones entre 14 i 18 anys, ja que la malaltia pot començar de més en més jove (8 anys) i que els homes també poden passar-la.

L’anorèxia pot aparèixer de manera molt diferent per a cada persona.

 

Aquesta malaltia produeix a una privació alimentària estricta i voluntària durant diversos mesos o fins i tot anys per part de la persona que la té. Tot i així, la restricció alimentaria pot ser no conscient.

Sempre hi ha la por d’esdevenir obès, prendre massa pes… Llavors, hi ha una selecció metòdica de l’alimentació (pas pa, ni cereals, ni sucres…) per una negativa de la presa de pes.

 

Molt sovint, les persones anorèxiques tenen una negació de la primesa del seu cos i tenen una percepció molt diferent de la realitat. De fet, tenen el que diem “dismòrfia”. La dismòrfia es caracteritza per l’obsessió d’un defecte imaginari on la percepció de la persona és completament desproporcionada. Estan tan obsessionades que és convencent que el defecte que tenen és real i pot conduir a obsessions i compulsions que poden causar un veritable hàndicap mental.


Al principi de la malaltia: 

-el dejuni és viscut com un plaer llavors que el moment de menjar és mal viscut, quasi com una agressió.

-Disminució de quantitats i opcions d’aliments: la dieta imposada a la persona que pateix anorèxia és draconiana i deficitària.

-Estratègies de control de pes: les estratègies d’eliminació i evitació són variades i sempre es controla el nombre de calories menjades.

 

Causes de l’anorèxia: 

Hi ha moltes causes perquè cadascú pot tenir la seva però les principals són:

-Factors socioculturals: la tendència a ser prima.

-Factors biològics: predisposició genètica, trastorns de la sensació de sacietat.

-Factors familiars: recerca del rendiment, sobreprotecció, conflictes sufocants.

-Factors individuals: manca d’autoconfiança, perfeccionisme i por al fracàs, por a convertir-se en adult i haver d’assumir la vida d’una gran persona, por a la separació.

-Una dieta (el detonant més important): això condueix finalment a un trastorn alimentari, particularment en els subjectes que ja tenen predisposició a trastorns alimentaris.

 

Amb les xarxes socials tenen un gran impacte sobre l’anorèxia perquè mostren fotos (molt sovint de dones o nenes) molt primes i mostren que és la normal i doncs que ser més gruixut no és normal. Els usuaris d’Internet adopten noves alternatives cada vegada per compartir les seves fotos, alimentant un culte a la primesa. Projecten costelles ben plasmades, clavades i espines espesses, l’objectiu és presumir del seu aspecte esquelètic i inspirar a altres a aconseguir el mateix aspecte. Tot això encoratja els disturbis del comportament nutritiu.


Símptomes que mostren que no mengem prou: 

-Una gana permanent

-Molta fatiga

-Falta de motivació per entrenar-se

-Un pes que no canvia

-Menjar àpats o no menjar prou

-Marejos o mal de cap

-Comportament agressiu o manques de control (humor imprevisible)

-Sensació de fred

-Pèrdua de cabells

 

 

La bulímia:

És una malaltia estretament relacionada amb l’anorèxia i, com ella, és un trastorn alimentari. Es caracteritza per la vinguda de crisis bulímiques en què a cadascuna d’elles les persones poden menjar fins a 2000 o 3000 kcal sense poder aturar-se. Durant aquestes crisis, les persones que tenen aquesta malaltia no tenen ni gana ni plaer i, mateix si intenten tranquil·litzar-se i autoconvèncer-se de no fer-ho, la necessitat de menjar guanya. Els malalts de bulímia creuen (saben que no està bé, però no ho poden aturar) que cal menjar el més ràpid possible, sense mastegar, aliments alts en sucres i productes calòrics. Les persones bulímiques tenen la impressió de perdre totalment el control i llavors se senten avergonyides.

Per evitar d’agafar pes, i per causa de la vergonya, les persones bulímiques tenen sovint recursos compensatoris, no forçosament bons per a la salut, per perdre les calories agafades (vòmits, abús de medicaments, esport excessiu…).

Encara un cop, aquesta malaltia és més sovint viscuda per les nenes o dones, mateix si alguns homes la poden tenir. Es calcula que per cada tres dones que la tenen, un home la té.

Atenció a l’isolament:

Per culpa del fet que les persones bulímiques tenen vergonya un cop la crisi ha acabat, això les empeny a no en parlar. La persona malalta pot molt bé guardar molt temps el seu problema secret sense que ningú ho vegi o ho sàpiga, ja que el pes es pot quedar estable gràcies als comportaments compensatoris.